Swimming
rfen
Dades personals
23 de gen. 2015
Bon dia!
Sí, segueixo sense tenir moltes ganes d'escriure, ho haig d'admetre. Però ja que he trobat un altre cop el text que havia perdut, m'he permés el detall d'allargar-lo una mica, res, dos pàragrafs. No us he desitjat ni bon any ni res, em sap greu, no he estat per aquí i amb els exàmens i competicions he deixat el blog fins a nova ordre, tot i això no vol dir que l'any hagi començat amb mal peu, tot el contrari, de moment va sobre rodes! Bon any a tots! El dia que em vingui la Paraula Viva de Joan Maragall, no dubtaré en utilitzar-la i a escriure immediatament al blog, no us fallaré! Però mentrestant, com tot a la vida, tinc unes prioritats i ara estic ficada en els estudis i la natació. Durant el temps lliure o m'adormo (tots estem un pèl cansats), o llegeixo, o dibuixo o em dedico a altres entreteniments... Potser faré un repàs dels dibuixos per aquí el blog i li dono un altre toc de color perquè aquest color verd turquesa ha perdut una mica de brillantor pel que veig... Bé, nois les vacances de Nadal s'han acabat però crec que per Garlandes de Nadal mai és tard, de fet, mai és tard per escriure.
---
La casa dels Torrens ocupava el primer i segon pis. Més amunt, al tercer pis, l'escala de marbre deixava el seu relleu a una escala de fusta poc treballada i que cruixia en caminar-hi. Es podia dir que els Torrens eren una de les famílies benestants de la ciutat. Dels pisos superiors, en Pau no en sabia res més que històries de fantasmes i llegendes que ell mateix s'havia inventat. En realitat, qui vivia allà dalt era un escriptor de mala fama que quasi mai ningú havia vist sortir més d'un cop per setmana d'aquella cova que tenia per vivenda. Els criats dels Torrens vivien en un annex, també al tercer pis i, en acabar la jornada, anaven tots a les seves respectives cambres.
La porta principal de la residència dels Torrens era blanca, amb el pom i detalls d'or massís. Una catifa de color gos com fuig donava la benvinguda. En Pau va picar el timbre tot esperant una resposta que no va trigar gairebé ni un segon. El va obrir la Clarissa, una de les criades que tenien i que vivia, en efecte, al tercer. La dona d'uns quaranta anys i mig semblava un àngel caigut del cel. Aparentava uns deu anys menys i el seu somriure aclaparava totes les mirades, un somriure càlid i enlluernador. Havia tingut molts pretendents de jove i alguns contaven que encara ara hi havia homes joves que enviaven grans rams de flors amb targetes d'amor dirigides a aquella bellesa suprema. En Pau havia sentit a parlar que el seu home la tenia ben vigilada per por que la miressin massa estona, com si la poguessin malmetre en una sola mirada. Els dos eren criats del Torrens, l'home era el cuiner en cap i ella era la serventa que s'encargava de rebre les visites i de criar els dos nens, era en qui més confiaven perquè portava des dels 21 anys amb la família. En Pau li tenia un afecte quasi més gran que la seva pròpia mare, ella l'havia criat pràcticament sola perquè els seus pares tenien massa feina amb les festes dels seus socis i amics de la zona alta i perquè, més tard, van haver d'encarregar-se de buscar els doctors amb més reputació per curar l'extranya malaltia que la seva germana patia des dels cinc anys. Ningú el coneixia millor que ella i per això, quan el va veure tan trist, li va demanar si volia acompanyar-la a la cuina i fer una xocolata desfeta per animar-se.
---
Sí, recordeu-ho, mai és tard per escriure, i sigueu comprensius, tampoc ho és per a mi, de tard. Penseu que el segon semestre tinc dues literatures que si anem a cinc llibres per literatura hauré de llegir-me deu llibres així que estaré gran part del temps lliure llegint, una manera molt bona d'aprofitar el temps. Si algú té alguna idea d'història o alguna cosa de la qual se'n pot escriure, endavant, tots els reptes són benvinguts!
Per cert, a la pàgina de dalt on diu Garlandes de Nadal s'hi pot trobar el text complet.
Per cert, a la pàgina de dalt on diu Garlandes de Nadal s'hi pot trobar el text complet.
Fins un altre lectors!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)