Tinc quelcom que em balla pel cap...

S'acaba l'estiu, s'acaben les vacances, tant per a mi com pel Blog. El meu estimat Quelcom que em balla pel cap...

Estimats lectors, seguidors, espontanis que es deixen caure per aquí (sense voler o no), companys, companyes, amics i amigues que em coneixeu, aquí us deixo la vostra carta:

Sóc la Marta González Crivillers i mai m'he adreçat a vosaltres, almenys com aquest cop. M'ha vingut de gust -ara, passada la mitjanit- parlar-vos, escriure-us, per reconèixer que sense vosaltres, no tindria cap necessitat d'ensenyar el que algun dia va passar de ser un hobbie a ser una necessitat, per ensenyar-vos una part de mi que poca gent coneix, perquè a través de l'escriptura d'una persona, pots endinsar-te fins els seus més profunds racons, secrets, sentiments, pensaments, ideals, gustos... Ho podeu saber quasi tot. És una manera de donar-vos les gràcies, una manera ben estranya, potser sí. M'agrada el blog, ja us vaig dir que per molt abandonat que estigués, jo el cuidaria, jo el faria créixer -i jo creixo amb ell- l'ompliria d'històries i qui sap què més: d'habitacions de gel, de nadal, de felicitat, d'odi i d'amor, de desesperació, tristesa, records -bons i dolents- , d'imatges, de missatges i, sobretot, de paraules, que soles no volen dir res, però que si trobes la combinació perfecta, pots arribar a escriure allò que amb paraules a l'aire no pots dir. 

Per això, amics lectors, us agraeixo que dediqueu tan sols un minut a mirar el meu blog, i tota una vida per disfrutar de la resta.